tothom amb l'escola oberta

L'Escola Oberta és una experiència d'interacció escola - comunitat mitjançant la creació d'espais de comunicació i presa de decisions de la comunitat educativa a l'escola, així com la implicació de l'escola en diverses institucions i activitats de suport a la comunitat.

Aquesta experiència pretén consolidar les relacions entre docents, alumnes, apoderats i organitzacions socials de la comunitat mitjançant la implementació d'activitats conjuntes i participatives, amb la finalitat de millorar la qualitat dels aprenentatges dels alumnes i la qualitat de vida de la comunitat, i generar una cultura de pau.




El que m'agradaria destacar en aquest apartat és, per la seva notorietat actual, els plans d'acollida a alumnes de fora. Els alumnes en aquesta situació, tenen dificultats d'adaptació a causa del desconeixement de la llengua i la cultura. És la nostra feina, com a professors, responsables d'ells dins l'escola dissenyar un plà d'acollida que faciliti aquest canvi i que suposi per als nouvinguts com menys molesties millor.

Sovint, de l'escola, se'n parla massa, no gaire bé i, a vegades, sense coneixement de causa. La paraula que es repeteix més és «fracàs»: fracàs escolar, fracàs de la llei, fracàs del sistema... i els qui som més prop de tot això som els mestres, i això no vol dir que siguem uns fracassats, ni tampoc unes víctimes. La nostra feina duu implícits uns canvis que ens vénen de «defora» i que, malgrat que nosaltres tenguem unes tasques ben definides -ens referim al currículum- n'hi ha d'altres que requereixen el suport i la col·laboració de més persones.


Seríem uns inconscients si pensàssim que totes les tasques que ens encomanen les podem dur endavant tots sols: formar bons estudiants, bons ciutadans, bons conductors, bons esportistes, bons consumidors, bons vianants...


Cada escola té el seu projecte educatiu, i el professorat i l'alumnat s'han d'esforçar per desenvolupar-lo; però no només això, també, hi ha d'haver una família i una societat que l'aculli i continuï la tasca educadora. Per això, es va iniciar el que anomenam l'escola oberta. L'experiència no és nova, les escoles de pares funcionen en molts de centres i fins i tot hi ha gabinets que les organitzen. La nostra té l'avantatge que està feta a la nostra mida i parteix d'una realitat ben definida.

L'escola oberta té l'objectiu d'obrir camps de comunicació i de relació amb les
famílies i, en general, amb les organitzacions i entitats locals: escoltes, mestresses de casa, serveis socials...




Intenta donar resposta a les inquietuds, preocupacions i a tots aquells problemes que es donen entre els nostres joves i nins: convivència, disciplina, alimentació, sexualitat...

Va començar fa set anys per iniciativa de l'equip directiu i amb el suport del claustre, el consell escolar i l'AMPA.

La seva organització no és gaire complicada. A les primeres reunions dels tutors/ores amb les famílies es comença a detectar quins són els temes que els interessen. Després, es fa una convocatòria a tots els pares que vulguin participar en la seva planificació. Aquest grup es forma amb membres de l'equip directiu, l'AMPA i pares d'alumnes. Es comença a dissenyar el programa tenint en compte la programació anual i el projecte de formació que estigui desenvolupant el claustre. A les reunions posteriors, es concreten els ponents, les dates, l'horari...

El programa es dóna a conèixer a tota la comunitat escolar i local a través d'un tríptic, cartells i circulars, i se sol fer un tema cada mes, durant el segon i el tercer trimestre.

Aquests temes són variats, però sempre giren entorn d'uns eixos educatius fonamentals que ens condueixen a: l'educació per a la salut, educació ambiental, relacions humanes, psicologia infantil, de l'adolescència..., en els quals tant l'escola com la societat tenen molt per dir. Alguns exemples més concrets són: tallers de cuina (vegetariana, dolços nadalencs, cuina europea, festes d'aniversari), sida, l'educació per al temps lliure, taller d'habilitats socials, què passa amb els fems?, taller de prevenció de drogues, natura i salut infantil, pensar és divertit, debats sobre pel·lícules com ajudar els fills a estudiar, dinamització de la lectura...

Cada un dels temes es tracta de forma global, de manera que en puguin treure profit els pares de tots els nostres alumnes, des de tres fins a catorze anys. Pensam que aquestes activitats han d'ésser pràctiques, dinàmiques, participatives i facilitadores de l'intercanvi d'idees i el diàleg.

La presentació del projecte educatiu és un tema que es desenvolupa cada curs per l'equip directiu i va dirigit.


Aquí en teniu alguns una pagina amb diverses activitats il·lustratives per treballar algunes d'elles a l'aula.

http://www.xtec.cat/~mvert2/

Alguns ejemples d'escola oberta:

http://www.youtube.com/watch?v=ekMuj18D3bc
http://www.youtube.com/watch?v=Q0bt409BnWg
http://vimeo.com/2828400

l'escola tradicional vs l'escola nova



L'Escola Nova, també coneguda per diferents autors com a Escola Activa, "Nova Educació" o fins i tot Educació Nova, és un moviment pedagògic sorgit a finals del segle XIX. Algunos autors distingeixen en aquest moviment un subcorrent o corrent ja posterior i de caràcter més liberal encara a la que denominen Escola Moderna. Aquest moviment critica l'escola tradicional de llavors. Criticava el paper del professor, la falta d'interactivitat, el formalisme, la importància de la memorització (contrària a la construcció o la significatividad), la competència entre l'alumnat i, sobretot, l'autoritarisme del mestre. Proposava un alumnat actiu que pogués treballar dins de l'aula els seus propis interessos com a persona i com a nen.

Actualment la societat de la informació demana un altre ensenyament, es demana que l'educació canviï. El que necessitem és formar persones d'una forma global i integral, necessitem una educació teoricopràctica ben contextualitzada; es tracta de presentar continguts interessants pel dicent, de forma que se senti motivat i gaudeixi estudiant.



Per això, primer cal educar els mestres en aquest nou plantejament de l'educació. En aquesta assignatura, això ja es fa així. Personalment, quan vaig veure expressió plàstica vaig pensar que aixó seria fer quatre dibuixos i au! pero la realitat no va ser així. El que el Jordi ha intentat es mostrar-nos l'altra cara de la plàstica, una part més profunda, i on hem pogut veure clarament algunes de les metodologies més innovadores com ara l'aprenentatge servei, és a dir aprendre mentre es fa un servei social.


Amb el projecte que vam realitzar vam ajudar un mestre a preparar una unitat de programació didàctica per tal de dur-la a terme en una classe real, de manera que així el que aconseguim és sol·lucionar una mancança d'un professor mentre aprenem i, a més a més, produïm eines amb les que en un futur podrem treballar.


La metodologia activa constitueix una de les principals aportacions didàctiques al procés d'ensenyament aprenentatge, no sol perquè permet al docent l'assumir la seva tasca i manera mes efectiva, sinó que també permet als alumnes l'èxit d'aprenentatges significatius, i li ajudi a ser participis a tot el procés d'ensenyament aprenentatge.

Els mètodes d'ensenyament actiu no sol persegueixen que el temps de classe sigui un espai d'aprenentatges significatius i construcció social / externa i individual / interna de coneixements, sinó que permeten el desenvolupament d'aquestes actituds i habilitats que l'ensenyament passiu no promou.

La necessitat de comptar amb una metodologia d'ensenyament adequat obliga usualment el docent a escollir la que consideri la mes apropiada, i moltes en aquesta elecció, preval l'àrea i el tipus de contingut a ensenyar; de manera que la metodologia usada permet no sol arribar al docent de manera clara sinó que ajudi l'alumne a construir els seus propis aprenentatges de manera constructiva.

L'absència de la metodologia activa en el procés d'ensenyament aprenentatge porta com a problemes una desmotivació de l'alumnat per aprendre, un docent taciturn i passiu, no hi ha innovació pedagogia ni didàctica i en conseqüència es dóna un baix rendiment acadèmic. Les investigacions referents a aplicació de la metodologia activa és variada però lamentablement en el nostre context és escassa, això a raó de que els docents poc s'interessen per la innovació metodològica i assumeixen que sol existeix una manera d'ensenyar : dictant, explicant i exposant continguts. Però sabem que l'educació és mes que fa : es requereix que l'activitat sigui element fonamental a l'aula de tal manera que asseguri la participació de l'alumnat de manera conscient, espontània i participativa.

Quan els docents no apliquen els mètodes actius des del moment motivador és lògic que l'alumnat no assumeixi amb interès els aprenentatges, al contrari els veu com a una "obligació" i no es preocupa per anar mes allà del clàssic procés d'aprendre. És a dir, no es produeix el meta aprenentatge.


A més a més, això ens prepara per a la vida professional ja que partim d'un problema real, topant-nos amb les traves de la realitat. També, vam poder fer com unes petites pràctiques en una escola que ens va donar l'oportunitat de veure el dia a dia d'un mestre de plàstica i afrontar problemes intentant resoldre'ls. Considero que aquesta metodologia afavoreix l'aprenentatge ja que és més motivador ja que et presenten un problema real i nosaltres l'hem d'intentar resoldre, a més a més també es potencia la col·laboració entre els companys ja que per resoldre el problema has de compartir-lo. També permet la reflexió i la creació d'una visió crítica. Aquesta metodologia ensenya d'una forma transversal amb altres matèries, de manera que sense adonar-te'n aprens moltes més coses. Aquestes metodologies son aplicables a totes les matèries.


Pero el l'aprenentatge servei no és l'única metodologia activa sinó que també trobem altres com l'aprenentatge basat en problemes, l'estudi de casos i el mètode per projectes.

En la societat de la informació en la que vivim i la gran facilitat per trobar informació que tenim ha fet que no es valori tant acumular continguts deslligats i poc relacionats sinó més aviat es valora més la capacitat de pensar i reflexionar, la capacitat de trobar la informació i sobretot seleccionar-la, crear-se un propi pensament i saber-lo justificar. Una societat plena de continguts i poca reflexió és una societat fàcilment manipulable.


Proporcionen als discents una forma diferent de treballar que desperta en ells la motivació per aprendre; aprenen amb sentit, apliquen allò que aprenen a la vida real i fa que la sevament i la seva visió del món sigui més amplia.


En el mètode tradicional l'alumne és completament passiu, el professor és l'expert i el discent no té res a dir, de manera que des de que és ben petit pensa que la seva opinioó no val res. Permeten que l'alumne s'expressi i digui el que pensa, de manera que s'exercita en el debat, aprenent altres coses com la democràcia, el respecte a la diferència, etc.





http://www.youtube.com/watch?v=iyRNSi1BgAw

La presentació..com som?

Des del primer dia ja vam veure que aquesta assignatura no tenia res a veure amb les que haviem fet fins al moment. El moment en que vam poder afirmar la particularitat de la matèria va ser quan el professor es va presentar davant la classe. En Jordi no es presentà davant de nosaltres com una persona llunyana i freda, sinó tot el contrari, semblava que ens coneixia de tota la vida, no ens va començar a explicar tots els seus mèrits professionals sinó que ens va posar una imatge i una cançó i ens va dir així sóc jo. Primer tots ens vam quedar eing? què diu aquest ara? però un cop escoltada la cançó i haver reflexionat sobre la imatge crec que vam saber més d'ell que dels companys que feia mig any que els coneixiem. Va ser una forma molt maca de presentar-se, vam poder penetrar, en simplement cinc minuts, a l'interior del nostre mestre, a més a més vam poder fer totes les preguntes que vam voler per tal de conèixer algun aspecte més d'aquella persona que ens havia d'ensenyar l'expressió plàstica i la seva didàctica.




Amb aquesta manera de presentar-se ja vam descobrir que no només veuríem la plàstica de forma externa sinó que el mestre ens orientaria i guiaria per tal de poder penetrar a l'interior, a la part més profunda de l'assignatura. També ens va presentar el pla de l'assignatura i ens preguntà què en pensavem, si afegiríem alguna cosa, milloraríem, o en treuríem alguna altra, cosa que vaig trobar molt bé ja que trencava una mica la percepció que es té del mestre com a persona rígida i poc flexible en el seu pla d'estudis. Qui no ha sentit alguna vegada: aquests apunts fa trenta anys que els té fets, estan fins i tot grocs.


Bé, el que em va agradar encara més va ser que els alumnes vam tenir l'oportunitat de presentar-nos davant dels companys, cosa que ja haviem fet en altres assignatures, però mai a través d'una imatge. Un altre mestre hauria pensat que com l'assignatura era al segon quatrimestre ja ens coneixeríem i no hauria volgut perdre temps en les presentacions de persones que ja ens coneixiem, però ens va permetre presentar-nos de nou i el resultat va ser molt sorprenent, semblava que no coneixia verdaderament a ningú, vaig descobrir més coses de la gent en mitja hora que en sis mesos.


Quan arribes a un lloc nou i no coneixes ningú, l'ambient és fred i distant. Nosaltres com a futurs mestres hem de tenir les eines suficients per fer que aquest moment de fredor i distància duri molt poc, propiciant ràpidament un ambient positiu, amigable i de confiança, per això crec que aquest tipus de presentació és molt positiu, ja que a través d'ell pots conèixer molt més els nous companys, perdre una mica la vergonya, agafar confiança, desenvolupar la creativitat... i és una bona manera d'escalfar motors per agafar amb ànim l'assignatura.



Com diu la dita, una imatge en val més que mil paraules, així que em defineixo com una persona molt oberta i sociable.

A més sempre estic obert a diverses opinions, a descobrir coses noves que m'ajudin a descobrir món i sens dubte a ajudar qualsevol persona en el que sigui.

A causa d'aquest motiu de ser servicial en nombroses ocasions, sempre m'ha portat a diversos conflictes interns amb la meva persona i a una situació una mica estressant ja que el no saber dir "no" en diferents trobades no porta aconsegueixo un cúmul de problemes.

Una altra cosa que aprecio en caràcter és que sóc una persona que sempre aquesta amb un somriure a la cara i que en ocasions comptades se'm pot veure enfadat. No m'agrada veure una cara de tristesa ni d'enuig encara que sé que en algunes ocasions és impossible no posar-la.



Si fos mestre m'agradaria que els nens/as el primer dia de classe fessin la seva presentació de manera creativa i divertida. Proposaria un parell de jocs com a:

Em crido... i m'agrada...

El primer que haurà de fer el professor és presentar-se dient el seu nom i una cosa que li agrada. Per exemple: "Em dic Marisol i m'agraden els nens".

Després, un a un, aniran sortint els nens i repetiran aquesta mateixa fórmula. Per exemple: "Sóc Manolo i m'agrada jugar al futbol"; "Sóc Martín i m'agraden les galetes"; etc.

Quan tots acabin de presentar-se, el professor preguntarà si recorden el nom d'algun nen i les coses que li agradaven.

Dic el meu nom

Els nens que acaben d'arribar al col·legi no es coneixen. Serà bo fer una dinàmica divertida que vencin la timidesa dels primers dies de classe i aprenguin com es criden els seus companys.

El joc s'organitza seguint un ordre alfabètic. Com en l'anterior, comença presentant-se el professor. Parada de peu al mig de la classe diu: "Em dic Marisol" i acompanya les seves paraules amb un gest divertit (un salt, un moviment dels braços, etc.).

A continuació, aniran sortint els nens un a un i s'aniran presentant de la mateixa manera. Per exemple: "Sóc Ángel", i se'n va al seu lloc volant; "Sóc Andrea", i balanceja els braços; "Sóc Luis", i fa el gest de caçar papallones, etc.

Al final es pot fer com en el joc anterior, comprovar els noms que han après els nens.

Una petita introducció

Per a començar us diré el "perqué" del meu títol. Un diari personal personal és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia. En un principi serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat.

Dit això, per tal de presentar tot el meu procés d'ensenyament-aprenentatge realitzat al llarg d'aquesta assignatura, he creat aquest blog en forma de diari. Aquest format m'ha semblat molt encertat, ja que el procés d'E-A que hem seguit a l'assignatura és un clar exemple els diferents punts de vista a través de l'expressió plàstica i la seva didàctica on els descobriments que hem anat fent al llarg dels dies tenen un fort component subjectiu i depenen molt de la visió i personalitat de cadascú.


He escollit aquest dibuix ja que des del primer moment que l'he vist m'he sentit identificat. És un reflex de les coses que hem anat fent a classe. Potser al principi em sentiré una mica incòmode però espero que a mesura que vagi avançant en el desenvolupament a través del portafolis em sentiré més a gust.


Espero que aquest portafolis em serveixi per reflexionar els temes i els continguts treballats a classe, mostrar la meva evolució al llarg del curs i donar sentit a tot aquest procés d’E-A, tot creant una eina, que com a futur mestre espero poder utilitzar.