L'Escola Nova, també coneguda per diferents autors com a Escola Activa, "Nova Educació" o fins i tot Educació Nova, és un moviment pedagògic sorgit a finals del segle XIX. Algunos autors distingeixen en aquest moviment un subcorrent o corrent ja posterior i de caràcter més liberal encara a la que denominen Escola Moderna. Aquest moviment critica l'escola tradicional de llavors. Criticava el paper del professor, la falta d'interactivitat, el formalisme, la importància de la memorització (contrària a la construcció o la significatividad), la competència entre l'alumnat i, sobretot, l'autoritarisme del mestre. Proposava un alumnat actiu que pogués treballar dins de l'aula els seus propis interessos com a persona i com a nen.
Actualment la societat de la informació demana un altre ensenyament, es demana que l'educació canviï. El que necessitem és formar persones d'una forma global i integral, necessitem una educació teoricopràctica ben contextualitzada; es tracta de presentar continguts interessants pel dicent, de forma que se senti motivat i gaudeixi estudiant.
Per això, primer cal educar els mestres en aquest nou plantejament de l'educació. En aquesta assignatura, això ja es fa així. Personalment, quan vaig veure expressió plàstica vaig pensar que aixó seria fer quatre dibuixos i au! pero la realitat no va ser així. El que el Jordi ha intentat es mostrar-nos l'altra cara de la plàstica, una part més profunda, i on hem pogut veure clarament algunes de les metodologies més innovadores com ara l'aprenentatge servei, és a dir aprendre mentre es fa un servei social.
Amb el projecte que vam realitzar vam ajudar un mestre a preparar una unitat de programació didàctica per tal de dur-la a terme en una classe real, de manera que així el que aconseguim és sol·lucionar una mancança d'un professor mentre aprenem i, a més a més, produïm eines amb les que en un futur podrem treballar.
La metodologia activa constitueix una de les principals aportacions didàctiques al procés d'ensenyament aprenentatge, no sol perquè permet al docent l'assumir la seva tasca i manera mes efectiva, sinó que també permet als alumnes l'èxit d'aprenentatges significatius, i li ajudi a ser participis a tot el procés d'ensenyament aprenentatge.
Els mètodes d'ensenyament actiu no sol persegueixen que el temps de classe sigui un espai d'aprenentatges significatius i construcció social / externa i individual / interna de coneixements, sinó que permeten el desenvolupament d'aquestes actituds i habilitats que l'ensenyament passiu no promou.
La necessitat de comptar amb una metodologia d'ensenyament adequat obliga usualment el docent a escollir la que consideri la mes apropiada, i moltes en aquesta elecció, preval l'àrea i el tipus de contingut a ensenyar; de manera que la metodologia usada permet no sol arribar al docent de manera clara sinó que ajudi l'alumne a construir els seus propis aprenentatges de manera constructiva.
L'absència de la metodologia activa en el procés d'ensenyament aprenentatge porta com a problemes una desmotivació de l'alumnat per aprendre, un docent taciturn i passiu, no hi ha innovació pedagogia ni didàctica i en conseqüència es dóna un baix rendiment acadèmic. Les investigacions referents a aplicació de la metodologia activa és variada però lamentablement en el nostre context és escassa, això a raó de que els docents poc s'interessen per la innovació metodològica i assumeixen que sol existeix una manera d'ensenyar : dictant, explicant i exposant continguts. Però sabem que l'educació és mes que fa : es requereix que l'activitat sigui element fonamental a l'aula de tal manera que asseguri la participació de l'alumnat de manera conscient, espontània i participativa.
Quan els docents no apliquen els mètodes actius des del moment motivador és lògic que l'alumnat no assumeixi amb interès els aprenentatges, al contrari els veu com a una "obligació" i no es preocupa per anar mes allà del clàssic procés d'aprendre. És a dir, no es produeix el meta aprenentatge.
A més a més, això ens prepara per a la vida professional ja que partim d'un problema real, topant-nos amb les traves de la realitat. També, vam poder fer com unes petites pràctiques en una escola que ens va donar l'oportunitat de veure el dia a dia d'un mestre de plàstica i afrontar problemes intentant resoldre'ls. Considero que aquesta metodologia afavoreix l'aprenentatge ja que és més motivador ja que et presenten un problema real i nosaltres l'hem d'intentar resoldre, a més a més també es potencia la col·laboració entre els companys ja que per resoldre el problema has de compartir-lo. També permet la reflexió i la creació d'una visió crítica. Aquesta metodologia ensenya d'una forma transversal amb altres matèries, de manera que sense adonar-te'n aprens moltes més coses. Aquestes metodologies son aplicables a totes les matèries.
Pero el l'aprenentatge servei no és l'única metodologia activa sinó que també trobem altres com l'aprenentatge basat en problemes, l'estudi de casos i el mètode per projectes.
En la societat de la informació en la que vivim i la gran facilitat per trobar informació que tenim ha fet que no es valori tant acumular continguts deslligats i poc relacionats sinó més aviat es valora més la capacitat de pensar i reflexionar, la capacitat de trobar la informació i sobretot seleccionar-la, crear-se un propi pensament i saber-lo justificar. Una societat plena de continguts i poca reflexió és una societat fàcilment manipulable.
Proporcionen als discents una forma diferent de treballar que desperta en ells la motivació per aprendre; aprenen amb sentit, apliquen allò que aprenen a la vida real i fa que la sevament i la seva visió del món sigui més amplia.
En el mètode tradicional l'alumne és completament passiu, el professor és l'expert i el discent no té res a dir, de manera que des de que és ben petit pensa que la seva opinioó no val res. Permeten que l'alumne s'expressi i digui el que pensa, de manera que s'exercita en el debat, aprenent altres coses com la democràcia, el respecte a la diferència, etc.
http://www.youtube.com/watch?v=iyRNSi1BgAw
No hay comentarios:
Publicar un comentario