la meva reflexió

La veritat que m'ha semblat mes que una assignatura, un aprenentatge d'un món el quin desconocia. Ara tinc una visió des d'una altra perspectiva del que són les arts plàstiques i com transmetre-les de manera que no es vegin com a una obligació.

Crec que he aprofitat bé l'assignatura i espero que això es vegi reflectit en aquest portafolis, que sens dubte he fet amb el màxim esforç i il·lusió. Tot i això crec que en algun aspecte de l'assignatura hauria pogut treballar una mica més. Espero poder aprendre tant de les coses ben fetes com dels errors comesos.

Ha sigut una experiència molt agradable haver compartit aquests mesos de classe amb els companys/as i el Jordi ja que hem après infinitat de coses no sol didàctiques sinó també creatives.

Gràcies a tothom.

Els projectes

En aquesta assignatura, com ja he dit en altres apartats, els alumnes, en grups de quatre, havíem de dur a terme un projecte, una unitat de programació que respongués a les necessitats i mancances d'un professor de plàstica. Ens havíem de posar en contacte amb ell, i ell ens havia de dir què era el que volia treballar per tal que nosaltres desenvolupéssim la unitat de programació adequada.

Per crear els grups de treball, el Jordi va repartir un test a partir del qual faria els grups.

Abans de posar-nos en contacte amb l'escola i el mestre, havíem de pensar i crear un nom i un logo amb el qual ens presentaríem. El logo ens havia de descriure com a grup, destacant aquells aspectes amb els quals volguéssim posar èmfasi. HORRIBLE. Va ser horrible escollir el logo i el nom, ens va costar un munt, mai m'havia pensat que trobar un logo seria tant díficil, però sí.

El Jordi ens va anar guiant però no acabavem de trobar-ne un que ens agradés. És que en un logo tot és important: la mida, els colors, el nom, el que transmet a simple vista... Ara us posaré un vídeo amb el camí que vam seguir fins a trobar el logo definitiu.

Vam anomenar el nostre projecte el jardí vivent. En aquest projecte el que varem cercar era que els alumnes poguessin treballar amb diverses tècniques, tot experimentant amb elles i donant pas a la imaginació i la creativitat. A més a més, volíem que hi hagués una transversalitat d'assignatures de manera que ho vam relacionar amb el medi natural. Per això el projecte no s'acabava quan es concloïa el jardi sinó que els alumnes haurien de cuidar tot allò que hi plantessin.

L'activitat la vam plantejar dividida en quatre racons, de manera que els nens quedessin distribuïts, per això necessitàvem d'un tutor en cada racó per tal de que assessorés, orientés i guiés el treball dels alumnes per tal que la feina fos més àgil.

A la resta dels nostres companys la idea els va agradar, i per això ens van escollir per a representar-ho a la classe. Això va ser una gran oportunitat per veure allò que sortia bé i allò que sortia malament. On vam tenir més problemes va ser en el racó quatre, el de l'hivernacle ja que el material no era el més adequat, filferro, ja que era una mica perillós i difícil de manipular. Un altre aspecte a millorar va ser el racó on treballàvem amb fang ja que hauria estat millor treballar sobre plàstic que no pas sobre paper de diari ja que el paper de diari absorvia l'aigua i deixava el fang sec.

A l'hora d'actuar com a mestres va anar força bé i, en general, la gent va quedar contenta. Crec que vam explicar bé cada racó i que vam deixar certa llibertat per a que els alumnes resolguessin el projecte, però també estàvem allí per si hi havia algun dubte i per a orientar. Els tallers van tenir bastant d'èxit, sobretot el de les flors. Potser el que es va fer més pesat va ser el de l'hivernacle pels problemes que he citat més amunt.



Malauradament, no vam poder dur a terme el projecte a l'escola ja que la professora amb la que vam treballar es va posar de baixa i ja no ens va poder dedicar més temps. Va ser una pena perque a nosaltres ens hauria agradat dur-la a terme ja que hauria estat una experiència molt bonica i fructífera.

Un altre grup va presentar el projecte "papereres monstruoses" que, personalment, és el que em va agradar més. Consistia a fer una paperera amb cara de monstre utilitzant papers de diari i altres materials reciclables com ara pots de iogurt, ampolles, llaunes, etc. Un cop fet el monstre amb tot aquest material, la vam haver de pintar. Considero que és una activitat molt vàlida per a treballar amb nens de primària i que s'ho poden passar molt bé.





Tot seguit us presentaré les unitats de programació de la resta de companys que no van ser seleccionades per fer-les a classe:

"Donem vida als animals"

Al mateix temps que es treball la motricitat fina manual fent figures d'animals amb plastilina, es pot inculcar l'amor als animals en els més petits.

“Coneixem al nostre ocellet de l’ànima”

També està bé treballar aspectes emocionals ja que últimament sembla que ens hàgim oblidat d'aquest aspecte i està bé que orientem els nostres alumnes cap al desenvolupament emocional i molt millor si es fa amb tècniques entretingudes.

“La primavera en cortina”

Aquí unim la funcionalitat amb la creativitat. Es tracta de fer una cortina amb fil de pescar i amb flors i altres elements que recorden la primavera. És interessant perquè després pot servir per decorar i animar l'aspecte del centre i els nens se senten orgullosos perquè tothom ho veu i és una cosa que han fet ells.

“El collage dels nostres dies”

Treballar el collage no és cap novetat però sí que ho és fer-ho a través d'Internet. Mitjançant aquesta Unitat els alumnes desenvolupen competències bàsiques en les noves tecnologies, habilitat essencial avui dia.

“Els petits modernistes d’avui”

Aquí el mètode de treball és el collage basat en les obres modernistes agafant com a model l'obra de Gaudí i recobrint motlles amb trossets de ceràmiques de colors, el que se'n deia trencadís. M'agradaria matisar que Miró no és un artista modernista.

“Fes la teva ciutat reciclada”

El reciclatge és una necessitat i és important crear consciència ja des de ben petits i mitjançant aquesta unitat didàctica s'intenta involucrar els nens i també afavoreix la creativitat amb materials que normalment no utilitzen.

“L'ombra juganera”

Aquesta Unitat de Programació vol desenvolupar la motricitat fina manual i les habilitats en el traç a través del món de les ombres. Desenvolupar aquesta motricitat és una idea molt encertada ja que ajuda a adquirir altres habilitats com ara l'escriptura.

“Treballem la simetria”

Aquest grup va proposar fer un mural tot treballant la simetria axial. Crec que és interessant ja que difereix una mica de les propostes presentades.

“Mengem-nos el paisatge”!

Amb llegums i pasta s'elaboren paisatges basats en les obres de Carl Warner i així els nens veuen que els aliments també es poden utilitzar com a eina artística.

“L’expressió d’emocions a través de la pintura, l’escultura i el dibuix”

Es tracta d'expressar les emocions a través de diferents tècniques artístiques tant plàstiques com musicals i relacionar diversos aspectes de l'art. Els nens disfrutaran molt amb aquesta activitat perquè combina diferents tècniques de treball.

“Reciclarte”!

Aprofitant que és l'any de l'astronomia, aquesta unitat és molt adequada i serveix per a que els nens elaborin els elements celestes amb materials reutilitzables. És una proposta que segur que té molt d'èxit entre els alumnes.

“Festival de curtmetratges”

Es tracta de donar una utilitat als mòbils i fer que els alumnes elaborin un curtmetratge. Considero que, tot i que és molt interessant, pot ser difícil de posar en pràctica perquè no tots els nens als quals va dirigit tenen un mòbil amb càmara.

"Porcions d’art” o “Dalí, Picasso i Miró... juguem a ser pintors?”

A través d'aquesta Unitat, es coneixen grans artistes plàstics i a través de les seves obres, el mestre explica les característiques bàsiques de cada un. Els nens intentaran representar el que més els ha cridat l'atenció.

“El meu cos en 2 minuts”

Aquesta és verdaderament original. Es tracta que els nens facin una pel·lícula del seu cos utilitzant el Movie Maker. És una manera atípica de relacionar la plàstica amb les ciències naturals.

"Fem paper reciclat"

Ès una unitat didàctica poc original però molt concienciadora de l'esperit del reciclatge. És interessant perquè els alumnes aprendran a fer paper reciclat a partir de paper vell.

“Un Miró en la cara!”

A través de l'observació de les obres de Miró, treballar el maquillatge facial i el color arribant a conèixer la simbologia dels colors. És una activitat que, ben segur, treballaran amb molt de gust.

“Construïm gratacels”



En l'aprenentatge per projectes els alumnes, busquen la informació, la planifiquen, l'elaboren i l'avaluen. D'aquesta forma estan molt més motivats ja que els seus treballs són més divertits, motivadors i retadores, passant d'un paper passiu a un paper actiu que es adaptada a la seva realitat més immediata.

L'aprenentatge basat en projectes n'ofereix una possibilitats d'introduir a l'aula de classe una extensa gamma d'oportunitats d'aprenentatge. Pot motivar estudiants de diferents proveniencias soci culturals ja que els nens poden escollir temes que tinguin relació amb les seves pròpies experiències, així com permetre'ls utilitzar estils d'aprenentatge relacionats amb la seva cultura o amb el seu estil personal d'aprendre.

Sota el meu punt de vista establir els mateixos continguts per a tots i totes pot ser error, ja que els ambients i entorns poden canviar molt d'uns nens als altres. Per a uns nens i nenes del món rural treballar sobre i amb els animals, no els resultarà tan nou com per a alguns nens i nenes de la ciutat. Els seus interessos segurament seran diferents i diferents hauran de ser els continguts si volem respectar un ensenyament personalitzat i que respongui als seus interessos.

Finalment subratllar que els projectes no són una metodologia didàctica, sinó una concepció global de l'educació que trenca amb un currículum tancat i que s'interroga a a prop de com s'aprèn a llegir, a escriure, a comptar i a representar el món. És una concepció que es basa a escoltar el subjecte, en el foment del desig d'aprendre i en el treball colaborativo entre els diferents agents educatius. Incita a usar múltiples llenguatges: oral, corporal, escrit, plàstic, matemàtic,...y posa en joc moltes capacitats: conversar, argumentar, consensuar, sintetitzar, elegir, optar, planificar, seleccionar i no repetir, comprendre, etc.

Els dibuixos

Dibuix significa tant l'art que ensenya a dibuixar, com delineació, figura o imatge executada en clar i fosc, que pren nom del material, amb què es hace. El dibuix és una forma d'expressió gràfica, plasmant imatges, una de les modalitats de les arts visuals. Es considera al dibuix com el llenguatge gràfic universal, utilitzat per la humanitat per transmetre les seves idees, projectes i, en un sentit més ampli, el seu cultura.Dibuix tambè vol dir la forma d'una persona com expressar els seus sentiments pensament o idees.

Dibuixar i pintar no és el mateix. El dibuix és l'art de representar gràficament objectes sobre una superfície plana. És la base de tota creació plàstica i és un medi convencional per expressar la forma d'un objecte mitjançant línies o traços. A la pintura, l'estructura dels plànols s'aconsegueix mitjançant masses acolorides.

Les tècniques de "pintar" i "dibuixar" poden ser confoses, perquè les eines són les mateixes per a ambdues tasques, però les operacions són diferents, "pintar" incorpora l'aplicació de pigments, generalment aplicats mitjançant un pinzell, que són escampats sobre una tela; mentre que el dibuix és la delineació en una superfície que generalment és el paper.

Quan vaig dibuixar per primer cop la mà, ho vaig fer a cops de llapis ja que pensava que així quedaria més perfeccionista, però va resultar l'efecte contrari, un bunyol! Allò no era una mà ni res de semblant. Quan tothom va haver dibuixat la mà el primer que va dir el Jordi va ser que no s'havia de dibuixar a cops de llapis ja que et centraves molt en una part de l'objecte però perdies la visió global, de manera que et quedava pitjor; el que havies de fer era centrar-te en la globalitat de l'objecte que volies dibuixar, penetrant en les seves línies i corbes.

Per aprendre a dibuixar, primer hem d'aprendre a veure en profunditat. Aleshores vam fer el segon intent, bé, això ja començava a prendre forma humana. Vam fer alguns intents més (cara amunt, cara avall, de costat, sense mirar el paper, etc) i els resultats van ser completament satisfactoris, a mi especialment em va agradar el fet de dibuixar la mà sense mirar el paper ja que em vaig pensar que sortiria un nyap i això no va ser així, va ser el que millor em va sortir. A continuació us mostro el resultat.






En Jordi no ens ha volgut convertir en leonardos da vincis, sinó que seguint la seva visió de l'assignatura, només va dedicar una sessió al dibuix. Tots ens vam estranyar i espantar (sobretot als que no en sabem gens) ja que vam pensar: quan vagi a un col·legi i em toqui fer plàstica, què faré si no se dibuixar??? els nens se'n riuran de mi!

El Jordi, com he dit en altres ocasions el que va fer va ser donar-nos una visió més profunda de les arts plàstiques, allò que hi ha rere l'escenari, allò que només uns quants privilegiats poden veure.

En la sessió de dibuix vam practicar fent dos dibuixos, el primer, dibuixar la nostra mà des de diferents perspectives i l'altre dibuixar la cara del nostre company. Bé... el primer resultat HORRORÓS. Quan vaig dibuixar per primer cop la mà, ho vaig fer a cops de llapis ja que pensava que així quedaria més perfeccionista, però va resultar l'efecte contrari, un bunyol! Allò no era una mà ni res de semblant. Quan tothom va haver dibuixat la mà el primer que va dir el Jordi va ser que no s'havia de dibuixar a cops de llapis ja que et centraves molt en una part de l'objecte però perdies la visió global, de manera que et quedava pitjor; el que havies de fer era centrar-te en la globalitat de l'objecte que volies dibuixar, penetrant en les seves línies i corbes.

Per aprendre a dibuixar, primer hem d'aprendre a veure en profunditat. Aleshores vam fer el segon intent, bé, això ja començava a prendre forma humana. Vam fer alguns intents més (cara amunt, cara avall, de costat, sense mirar el paper, etc) i els resultats van ser completament satisfactoris, a mi especialment em va agradar el fet de dibuixar la mà sense mirar el paper ja que em vaig pensar que sortiria un nyap i això no va ser així, va ser el que millor em va sortir.

Seguidament varem dibuixar la cara del nostre company. El Jordi també ens anava aconsellant donant-nos diverses tècniques per tal de dibuixar una cara de la forma més realista. Consistien a centrar la base del dibuix, és a dir, fer un esbós principal que a partir d’aquest ens pugués servir de guia per continuar dibuixant els altres elements d’una cara.


El que em va quedar clar en aquesta sessió de dibuix va ser que per a dibuixar no cal ser un superdotat sinó que s'han de tenir algunes tècniques i habilitats molt clares i sobretot aprendre a observar d'una altra manera, més profunda. S'ha de dir que no és un exercici fàcil i que requereix de molta pràctica. Suposo que el Jordi tampoc va voler incidir molt en aquest aspecte ja que amb un quadrimestre no hi ha temps per fer-ho tot, de manera que s'ha de seleccionar.

El Jordi ens va ensenyar que quan siguem mestres, si alguna vegada hem de fer la classe de plàstica i volem ensenyar els nostres alumnes a dibuixar, el primer que hem de fer és motivar-los al dibuix, fer que vegin el dibuix com alguna cosa interessant i divertida, fer que no el vegin com una obligació, deixar-los en llibertat per a crear i, això sí, guiar-los i orientar-los amb un seguit de tècniques que els ajudin a superar-se cada dia més, tot proporcionant el material necessari i despertant en ells el fet de veure més enllà dels objectes i les seves línies.

la creativitat

Un dels elements que hem treballat més durant les classes del Jordi, ha estat la creativitat. Durant tot el curs ens ha plantejat activitats que ens han obligat a ser creatius. La creativitat pot ser desenvolupada a través del procés educatiu, afavorint potencialitats i aconseguint una millor utilització dels recursos individuals i grupals dins del procés d'ensenyament-aprenentatge. Seguint amb aquestes idees no podríem parlar d'una educació creativa sense esmentar la importància d'una atmosfera creativa que propiciï el pensar reflexiu i creatiu al saló de classe. La concepció sobre una educació creativa parteix del plantejament que la creativitat està lligada a tots els àmbits de l'activitat humana i és el producte d'un esdevenir històric social determinat. Continuant amb aquesta manera de pensar tindríem un concepte de creativitat concorde amb els plantejaments anteriors, que bé pot ser el sigüent. Creativitat és el potencial humà integrat per components cognoscitius, afectius, intel·lectuals i volitius, que a través d'una atmosfera creativa es posa de manifest, per generar productes nous i de gran valor social i comunicar-los amb una repercussió en determinats moments el context històric social en el qual es viu. Aquest concepte, integracionista o conjuncionista, planteja una interrelació dialèctica de les dimensions bàsiques amb què freqüentment s'ha definit la creativitat de manera unilateral: persona, procés, producte, medi. D'altra banda, aquest educar en la creativitat implica l'amor pel canvi. És necessari propiciar a través d'una atmosfera de llibertat psicològica i profund humanisme que es manifesti la creativitat dels alumnes, almenys en el sentit de ser capaços d'enfrontar-se amb el nou i donar-li resposta. A més, ensenyar-los a no témer el canvi, sinó més aviat a poder sentir-se de gust i divertir-se amb aquest. Podem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que una educació creativa és una educació desenvolupadora i auto-realitzadora, en la qual no només resulta valuós l'aprenentatge de noves habilitats i estratègies de treball|feina, sinó també el desaprenentatge d'una sèrie d'actituds que en determinats moments ens omplen de cadenats psicològics per ser creatius o per permetre que d'altres ho siguin.

-

Us deixo aquí l'enllaç de la segona part del vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=tAqrVPJYqhQ&feature=related

La creativitat l'hem treballat molt durant el curs. Recordo amb especial estima l'activitat del cadàver exquisit. Aquesta activitat va ser molt divertida. Rememorant el "cadavre exquis" dels surrealistes, es tractava de que cadascú agafés un paper i comencés el dibuix d'un cap. Quan acabaves, l'havies de doblegar per tal que només es veiés una miqueta la part de baix i li havies de passar al teu company de la dreta perquè ell continués el tronc, i així successivament fins que acabaves el dibuix; la veritat és que van sortir dibuixos molt divertits i originals. Sincerament, la experiència va ser molt interessant i m’’ho vaig passar molt bé, crec que seria una activitat molt divertida per poder treballar a classe amb els nostres alumnes. Aquesta activitat també dóna la possibilitat de poder-la fer amb text i pot ser molt interessant llegir-ne els resultats. També recordo molt gratament l'activitat d'expressar un sentiment dins d'un gerro. Aquest són alguns dels meus companys amb els seus gerros:



També vull fer menció de l'activitat destacada que vam fer a classe que va ser la creació de l'abecedari mitjançant objectes de la nostra vida quotidiana que a causa de la seva posició formen cada lletra de l'alfabet.

El meu punt de vista és que les activitats han de ser plantejades sempre des d'una metodologia activa, on l'alumne sigui protagonista amb l'aportació i el suport del professor que orienta.
És molt important "l'expressió oral" com a canal de la nostra creativitat, ja que és el motor de la nostra pròpia imatge. Hem d'afavorir que els nostres alumnes s'expressin, dialoguin i confrontin les seves opinions, que quantes més, millor desenvolupament de la creativitat.

La creativitat es basa en el pensament alternatiu i divergent. Cal estimular el que els alumnes busquin diferents solucions a problemes plantejats.

És important tenir en compte, sempre, el treball de l'"autoestima" dels nostres alumnes. Motivar-la, tenint en compte que tot és vàlid encara que necessiti millorar. A més si ens acostumem a trobar el positiu dels errors, ens acostumem a "construir" i ser cada dia més creatius.

Per exemple una activitat podria ser la de les cadenes de "per què": Consisteix a interpel·lar-se i qüestionar les explicacions habituals. Per exemple, una experiència interessant sol ser que un "observador aliè o visitant", és a dir, una persona que no té cap tipus de coneixement sobre una matèria, comenci a preguntar el perquè d'alguns procediments. Per exemple: per què les portes dels cotxes no obren cap a dalt en comptes de cap a un costat? Aquell que es pregunta una i altra vegada el per què pot arribar a coneixements molt interessants.


Com a conclusió penso que educar en la creativitat s'ha d'orientar en el desenvolupament personal i en la millora professional de la pràctica educativa de tots els implicats en el procés d'ensenyament-aprenentatge, dins d'un context històric social dirigit a la integració educativa.


La creativitat permet tenir una actitud flexible i transformadora que proposa el trencar les muralles o barreres per edificar la nova escola del futur, el principal objectiu del qual és ser integrada, solidari, respectuosa, reflexiva, divergent, desenvolupadora i oberta i consistent amb les necessitats de tots els alumnes.


Tot l'anteriorment expressat comporta una educació en la creativitat que propiciï un sistema d'activitats i comunicació on el pensament reflexiu i el creatiu es desenvolupin alhora d'una actitud coherent davant d'aquests.

Per exemple l'expressió plàstica és abans que res una tasca creativa on el nen/a aprèn a desenvolupar les seves capacitats sensitives, intel·lectuals, gràfiques i expressives a través d'una sèrie de recursos; en un primer moment, a través dels més propers fins a arribar a l'ús de materials més específics o especialitzats.
Per això l'expressió plàstica passa per ser abans que res una activitat fluida, on planificar i estructurar resultats no és tan important com el procés experimental. A l'aula de plàstica jo com a professor m'he de proveir de diferents materials, no oblidant d'aquells que pertanyen a l'entorn habitual del nen i que moltes vegades si utilitzem no van al cubell de les escombraries.


Cada alumne que surti d'una escola formada amb aquesta visió desitjarà que als llocs on arribi es manifesti el pensar, el crear, el sentir, el comunicar i el compartir per respecte a si mateix i a seus semblants.

una mica d'art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions, i de maneres d'expressar-se, camps on s'inclou entre d'altres, la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat en una branca de la filosofia coneguda com estètica.



L'art és potser l'única activitat humana capaç de reemplaçar la religió. Des del principi dels temps necessitem creure que existeix una altra realitat en la qual podem redimir-nos. I això és precisament el que ofereixen els creadors. L'artista, com el místic, oscil·la entre el turment i l'èxtasi. En la dinàmica d'aquesta experiència pendular sorgeix la creació, aquest gran misteri.


Un objecte pot ser caracteritzat per les intencions del seu creador, o per l'absència d'elles, independentment del seu propòsit aparent. Una tassa, que aparentment pot ser usada com un recipient, pot ser considerada una obra d'art si es destina exclusivament com un adorn, mentre que un quadre també pot ser considerat art si es fabrica en sèrie.

Tradicionalment, el concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o mestratge. Aquesta concepció va canviar durant el període romàntic, quan l'art va arribar a ser vist com "una facultat especial de la ment humana per a ser classificats al costat de la religió i la ciència". En general, l'art es fa amb la intenció d'estimular els pensaments i les emocions.

Bé, tornant a la questió de què és l'art, quan vaig sortir de classe em vaig quedar més o menys igual, no en tenia ni idea de què era l'art, per això en arribar a casa vaig agafar un llibre que em podia ajudar a treure l'entrellat.

Algú podria classificar-me què és i què no és art? qui diu: això és bó i això no? qui determina el fet que una obra valgui cinc millons d'euros i una altra no valgui ni tres euros? Moltes vegades jo he pensat d'algunes obres, això no és art ni de conya, m'estan prenent el pèl?, però això també ho deien dels impressionistes i mira on són ara, als millors museus del món. Ara us posaré un conjunt d'obres.

L'escola, en tant que centre intel·lectual ha de promoure l'art i nosaltres com a elements de l'escola hi hem de participar activament. No es tracta de transmetre als alumnes el nostre punt de vista sobre les produccions artístiques sinó proporcionar-los-hi els elements tant materials com conceptuals necessaris per tal que ells desenvolupin el seu propi criteri sobre aquesta qüestió. S'ha de presentar l'art de forma que cridi l'atenció dels alumnes i desvetlli el seu interès. Els mestres hem d'aprofitar l'entorn que ens ofereix la ciutat i promoure visites artístiques. En aquest cas, un element molt important i que ens ajudarà en la nostra tasca pedagògica, és el museu.

Segons, el Servei Pedagògic del Museu d'Art Modern de Tarragona, "els museus, en tant que espais educadors i de transmissió de coneixement, constitueixen un important recurs pedagògic al servei de la comunitat educativa. Els museus d'art han deixat de ser mausuleus per a la contemplació de tresors i han progressat per oferir un espai per a la descoberta, on ensenyar a exercir una mirada més rica, més atenta i més participativa. La tasca didàctica que poden realitzar ha de contactar especialment amb nens i joves, però també amb els mestres i pedagogs."

Baix el meu punt de vista, l'art lliura en essència certa informació personal de qui crea l'obra, així és que qualsevol pot generar art, i desencadenar en l'acte tota la seva sensibilitat, però ai alguns pocs éssers humans el Particular visió del qual, en ser encarnada en una obra, aconsegueix donar una visió completament diferent del que és el món, del que és l'home i la societat, són aquests escassos éssers els que marquen la diferència i expandeixen el concepte de realitat en el qual vivim, i en el qual li ensenyen al món que existeixen altres maneres d'entendre i sentir la vida. Ells són els nostres visionaris, els que ens regalen un cop d'ull cap a noves alternatives. A causa d'aquesta característica és que se'ls ha donat tanta importància per part dels erudits i els personatges de poder al món, és per això que les societats els recorden i els fan part de la seva història, són en part els nostres mestres, i en part podríem dir que la manera en la qual veiem el món és part també del seu llegat.

l'avaluació

L'avaluació (o avaluació educativa) és, dins el context educatiu, un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per tal de prendre decisions.

Com a activitat que té com una de les seves característiques més visibles el formular un judici de valor, per tal cosa s'utilitzen una sèrie de tècniques de mesura.

La finalitat última de l'avaluació és la de ser una ferramenta per a prendre decisions, i aquest motiu és el que li dóna la seva importància.



El portafoli

El portafoli és possiblement el procediment més popular dins de l’avaluació
alternativa. Consisteix en una compilació de treballs de l’alumne,
recollits al llarg del temps, que aporten evidències respecte dels seus
coneixements, habilitats o fins i tot de la seva disposició per actuar de
determinades maneres. Constitueix en el marc del nou sistema de crèdits un
instrument molt eficaç de gestió conjunta dels aprenentatges.

La mostra de materials continguts en el portafoli ha de cobrir un extens període de temps, usualment el curs acadèmic. D’aquesta manera, professor i alumnes, disposen de suficients evidències concretes per poder analitzar i determinar el
grau de desenvolupament i creixement de l’estudiant durant un període específic.

Un benefici clau del portafoli és que permet a l’estudiant presentar les seves
creacions al professor, perquè pugui jutjar el seu treball d’una manera global i integral i no fragmentada i desconnectada d’altres aspectes de la seva pròpia personalitat. Un altre dels grans avantatges consisteix en el fet que, en haver d’escollir els materials que s’han d’incloure en el portafoli, l’obliga a prendre consciència de quins són els que millor reflecteixen l’evolució dels aprenentatges més significatius, cosa que evidentment suposa aprofundir en el seu grau de coneixement i comprensió i també sobre la intencionalitat de la intervenció educativa, d’una banda i dels seus propis nivells de triomf, d’una a l'altra.
Proveeix també els estudiants i professors d’elements sobre els quals orientar el treball de la tutoria. En debatre els continguts del portafoli, totes les parts prenen consciència clara del grau de desenvolupament i progrés de l’alumne, com a persona i com a estudiant.

Altres tipus alternatius d’avaluació

És impossible fer una llista de totes les possibles execucions que podrien ser susceptibles de constituir procediments avaluatius alternatius. És possible generar-ne tants com creativitat tinguin els avaluadors.

Així, poden utilitzar-se pràctiques reals, en què els alumnes hagin de fer tasques que requereixin l’aplicació de destreses en circumstàncies semblants i, fins i tot, idèntiques a les requerides en la vida professional. Un altre tipus podria ser el desenvolupament de projectes, en què durant un període de temps l’alumne hauria de fer una activitat complexa, amb un objectiu determinat, que pot, fins i tot, tenir caràcter professional. Amb aquest tipus d’activitat, es poden avaluar competències d’ordre superior que impliquin exercir responsabilitats, adquirir compromisos personals, posar en pràctica hàbits de treball individual o de grup, domini interdisciplinari de les matèries i, fins i tot, demostrar capacitats comunicatives. Dins d’aquest tipus d’activitat, es podrien desenvolupar investigacions de camp, experiments, dissenys d’organització, etc.

Es poden realitzar també execucions en contextos de simulació, bé sigui per ordinador o amb mitjans més convencionals. Una simulació suposa el plantejament d’un problema canviant que representa vicàriament un cas real i que ha de ser resolt per l’alumne o equip d’alumnes. Cada presa de decisions respecte del problema el retroalimenta, i ofereix els canvis produïts per les solucions aportades, i això permet analitzar la bondat de les propostes i veure les conseqüències originades per la nostra intervenció.

Podríem afegir a la llista un conjunt innumerable d’activitats com poden ser la resolució de problemes, els estudis de casos, la generació de debats, etc. Tal com assenyalàvem abans, tantes com siguem capaces d’imaginar, i de ben segur que no aconseguiríem esgotar les propostes possibles. Ens hem limitat en aquesta presentació a assenyalar les més comunament utilitzades i que formen part de la nostra experiència habitual.


M'agradaria posar una mica d'èmfasi en el portafolis, ja que és el que el Jordi utilitza per avaluar-nos. El portafolis és una tècnica d'avaluació alternativa, la qual no es fixa només en un aspecte de l'assignatura sinó que ho fa en diversos aspectes. Es tracta de que l'alumne plasmi en un treball el projecte que ha portat a terme al llarg del curs. L'alumne té una certa llibertat a l'hora d'escollir els continguts que vol que hi surtin. El que es busca és que l'alumne formi part activa del seu procés d'ensenyament-aprenentatge i se'n faci responsable. Possibilita una gran transversalitat de continguts, de manera que l'alumne pot desenvolupar diverses habilitats i competències bàsiques.

Crec que és una bona eina per aplicar a l'assignatura d'expressió plàstica tot i que també és possible aplicar-ho a altres assignatures ja que és molt flexible. També destacaria que amb el portafolis el mestre té la capacitat d'avaluar molts aspectes dels alumnes que amb altres sistemes no és possible.

Un dels mètodes que considero efectius a l'hora d'avaluar seria amb l'ús del diari se centra en tècniques d'observació i registre dels esdeveniments, es tracta de plasmar l'experiència personal de cada estudiant, durant determinats períodes de temps i/o activitats.

L'experiència d'escriure en un diari permet als alumnes sintetitzar els seus pensaments i actes en anar adquirint més dades.

El registre pot contenir l'elaboració d'un objectiu, amb el qual fer la comparació al final de reeixit, a mes a mes, permet que l'avaluat tingui una idea, des del principi, del que succeirà durant un temps.

També s'espera el registre de la forma en la qual es va gestionant la classe, per tal d'anar donant-li seguiment al procés, a l'abast de les activitats, a la seva participació en elles i en la dinàmica dels grups, etc.

El Diari és una tècnica que s'utilitza principalment, pari l'autoavaluació, tanmateix, pot ser revisat pel docent si així és estipulat des del principi i queden clars els aspectes que seran avaluats a ell. Pot aprofitar-se pari que els alumnes escriguin en un espai especifico, dubtar-les, informes que van causar confusió i comentaris o opinions sobre l'après, llavors el docent ocupés un temps cada dia o cada setmana pari respondre, durant la sessió de classe, a dites dubtis. Es recomana donar uns minuts diaris (després de cada sessió de classe) pareix organitzar el contingut del Diari.

Diari pareix la classe de Literatura:

Dia _______

Conceptes vistos en classe: _______________

Dubtes: ______________________________

Comentaris:__________________________

Una de les principals bondats de l'observació a fi d'avaluar és que es pot dur a terme en diferents situacions: quan l'alumne aquesta treballant en grup, en un debat, en una anàlisi de casos, en l'elaboració d'un projecte en classe, simulacions, durant el procés de solució d'un problema, etc.

Els avantatges que ofereix el diari són:

- Permet als alumnes sintetitzar els seus pensaments i actes i comparar-los amb posteriors.

- Sensibilitza l'alumne sobre la seva manera d'aprendre.

- Es pot dur a terme en diferents situacions (individual, grupal, debat, casos, projectes, etc.).

tothom amb l'escola oberta

L'Escola Oberta és una experiència d'interacció escola - comunitat mitjançant la creació d'espais de comunicació i presa de decisions de la comunitat educativa a l'escola, així com la implicació de l'escola en diverses institucions i activitats de suport a la comunitat.

Aquesta experiència pretén consolidar les relacions entre docents, alumnes, apoderats i organitzacions socials de la comunitat mitjançant la implementació d'activitats conjuntes i participatives, amb la finalitat de millorar la qualitat dels aprenentatges dels alumnes i la qualitat de vida de la comunitat, i generar una cultura de pau.




El que m'agradaria destacar en aquest apartat és, per la seva notorietat actual, els plans d'acollida a alumnes de fora. Els alumnes en aquesta situació, tenen dificultats d'adaptació a causa del desconeixement de la llengua i la cultura. És la nostra feina, com a professors, responsables d'ells dins l'escola dissenyar un plà d'acollida que faciliti aquest canvi i que suposi per als nouvinguts com menys molesties millor.

Sovint, de l'escola, se'n parla massa, no gaire bé i, a vegades, sense coneixement de causa. La paraula que es repeteix més és «fracàs»: fracàs escolar, fracàs de la llei, fracàs del sistema... i els qui som més prop de tot això som els mestres, i això no vol dir que siguem uns fracassats, ni tampoc unes víctimes. La nostra feina duu implícits uns canvis que ens vénen de «defora» i que, malgrat que nosaltres tenguem unes tasques ben definides -ens referim al currículum- n'hi ha d'altres que requereixen el suport i la col·laboració de més persones.


Seríem uns inconscients si pensàssim que totes les tasques que ens encomanen les podem dur endavant tots sols: formar bons estudiants, bons ciutadans, bons conductors, bons esportistes, bons consumidors, bons vianants...


Cada escola té el seu projecte educatiu, i el professorat i l'alumnat s'han d'esforçar per desenvolupar-lo; però no només això, també, hi ha d'haver una família i una societat que l'aculli i continuï la tasca educadora. Per això, es va iniciar el que anomenam l'escola oberta. L'experiència no és nova, les escoles de pares funcionen en molts de centres i fins i tot hi ha gabinets que les organitzen. La nostra té l'avantatge que està feta a la nostra mida i parteix d'una realitat ben definida.

L'escola oberta té l'objectiu d'obrir camps de comunicació i de relació amb les
famílies i, en general, amb les organitzacions i entitats locals: escoltes, mestresses de casa, serveis socials...




Intenta donar resposta a les inquietuds, preocupacions i a tots aquells problemes que es donen entre els nostres joves i nins: convivència, disciplina, alimentació, sexualitat...

Va començar fa set anys per iniciativa de l'equip directiu i amb el suport del claustre, el consell escolar i l'AMPA.

La seva organització no és gaire complicada. A les primeres reunions dels tutors/ores amb les famílies es comença a detectar quins són els temes que els interessen. Després, es fa una convocatòria a tots els pares que vulguin participar en la seva planificació. Aquest grup es forma amb membres de l'equip directiu, l'AMPA i pares d'alumnes. Es comença a dissenyar el programa tenint en compte la programació anual i el projecte de formació que estigui desenvolupant el claustre. A les reunions posteriors, es concreten els ponents, les dates, l'horari...

El programa es dóna a conèixer a tota la comunitat escolar i local a través d'un tríptic, cartells i circulars, i se sol fer un tema cada mes, durant el segon i el tercer trimestre.

Aquests temes són variats, però sempre giren entorn d'uns eixos educatius fonamentals que ens condueixen a: l'educació per a la salut, educació ambiental, relacions humanes, psicologia infantil, de l'adolescència..., en els quals tant l'escola com la societat tenen molt per dir. Alguns exemples més concrets són: tallers de cuina (vegetariana, dolços nadalencs, cuina europea, festes d'aniversari), sida, l'educació per al temps lliure, taller d'habilitats socials, què passa amb els fems?, taller de prevenció de drogues, natura i salut infantil, pensar és divertit, debats sobre pel·lícules com ajudar els fills a estudiar, dinamització de la lectura...

Cada un dels temes es tracta de forma global, de manera que en puguin treure profit els pares de tots els nostres alumnes, des de tres fins a catorze anys. Pensam que aquestes activitats han d'ésser pràctiques, dinàmiques, participatives i facilitadores de l'intercanvi d'idees i el diàleg.

La presentació del projecte educatiu és un tema que es desenvolupa cada curs per l'equip directiu i va dirigit.


Aquí en teniu alguns una pagina amb diverses activitats il·lustratives per treballar algunes d'elles a l'aula.

http://www.xtec.cat/~mvert2/

Alguns ejemples d'escola oberta:

http://www.youtube.com/watch?v=ekMuj18D3bc
http://www.youtube.com/watch?v=Q0bt409BnWg
http://vimeo.com/2828400

l'escola tradicional vs l'escola nova



L'Escola Nova, també coneguda per diferents autors com a Escola Activa, "Nova Educació" o fins i tot Educació Nova, és un moviment pedagògic sorgit a finals del segle XIX. Algunos autors distingeixen en aquest moviment un subcorrent o corrent ja posterior i de caràcter més liberal encara a la que denominen Escola Moderna. Aquest moviment critica l'escola tradicional de llavors. Criticava el paper del professor, la falta d'interactivitat, el formalisme, la importància de la memorització (contrària a la construcció o la significatividad), la competència entre l'alumnat i, sobretot, l'autoritarisme del mestre. Proposava un alumnat actiu que pogués treballar dins de l'aula els seus propis interessos com a persona i com a nen.

Actualment la societat de la informació demana un altre ensenyament, es demana que l'educació canviï. El que necessitem és formar persones d'una forma global i integral, necessitem una educació teoricopràctica ben contextualitzada; es tracta de presentar continguts interessants pel dicent, de forma que se senti motivat i gaudeixi estudiant.



Per això, primer cal educar els mestres en aquest nou plantejament de l'educació. En aquesta assignatura, això ja es fa així. Personalment, quan vaig veure expressió plàstica vaig pensar que aixó seria fer quatre dibuixos i au! pero la realitat no va ser així. El que el Jordi ha intentat es mostrar-nos l'altra cara de la plàstica, una part més profunda, i on hem pogut veure clarament algunes de les metodologies més innovadores com ara l'aprenentatge servei, és a dir aprendre mentre es fa un servei social.


Amb el projecte que vam realitzar vam ajudar un mestre a preparar una unitat de programació didàctica per tal de dur-la a terme en una classe real, de manera que així el que aconseguim és sol·lucionar una mancança d'un professor mentre aprenem i, a més a més, produïm eines amb les que en un futur podrem treballar.


La metodologia activa constitueix una de les principals aportacions didàctiques al procés d'ensenyament aprenentatge, no sol perquè permet al docent l'assumir la seva tasca i manera mes efectiva, sinó que també permet als alumnes l'èxit d'aprenentatges significatius, i li ajudi a ser participis a tot el procés d'ensenyament aprenentatge.

Els mètodes d'ensenyament actiu no sol persegueixen que el temps de classe sigui un espai d'aprenentatges significatius i construcció social / externa i individual / interna de coneixements, sinó que permeten el desenvolupament d'aquestes actituds i habilitats que l'ensenyament passiu no promou.

La necessitat de comptar amb una metodologia d'ensenyament adequat obliga usualment el docent a escollir la que consideri la mes apropiada, i moltes en aquesta elecció, preval l'àrea i el tipus de contingut a ensenyar; de manera que la metodologia usada permet no sol arribar al docent de manera clara sinó que ajudi l'alumne a construir els seus propis aprenentatges de manera constructiva.

L'absència de la metodologia activa en el procés d'ensenyament aprenentatge porta com a problemes una desmotivació de l'alumnat per aprendre, un docent taciturn i passiu, no hi ha innovació pedagogia ni didàctica i en conseqüència es dóna un baix rendiment acadèmic. Les investigacions referents a aplicació de la metodologia activa és variada però lamentablement en el nostre context és escassa, això a raó de que els docents poc s'interessen per la innovació metodològica i assumeixen que sol existeix una manera d'ensenyar : dictant, explicant i exposant continguts. Però sabem que l'educació és mes que fa : es requereix que l'activitat sigui element fonamental a l'aula de tal manera que asseguri la participació de l'alumnat de manera conscient, espontània i participativa.

Quan els docents no apliquen els mètodes actius des del moment motivador és lògic que l'alumnat no assumeixi amb interès els aprenentatges, al contrari els veu com a una "obligació" i no es preocupa per anar mes allà del clàssic procés d'aprendre. És a dir, no es produeix el meta aprenentatge.


A més a més, això ens prepara per a la vida professional ja que partim d'un problema real, topant-nos amb les traves de la realitat. També, vam poder fer com unes petites pràctiques en una escola que ens va donar l'oportunitat de veure el dia a dia d'un mestre de plàstica i afrontar problemes intentant resoldre'ls. Considero que aquesta metodologia afavoreix l'aprenentatge ja que és més motivador ja que et presenten un problema real i nosaltres l'hem d'intentar resoldre, a més a més també es potencia la col·laboració entre els companys ja que per resoldre el problema has de compartir-lo. També permet la reflexió i la creació d'una visió crítica. Aquesta metodologia ensenya d'una forma transversal amb altres matèries, de manera que sense adonar-te'n aprens moltes més coses. Aquestes metodologies son aplicables a totes les matèries.


Pero el l'aprenentatge servei no és l'única metodologia activa sinó que també trobem altres com l'aprenentatge basat en problemes, l'estudi de casos i el mètode per projectes.

En la societat de la informació en la que vivim i la gran facilitat per trobar informació que tenim ha fet que no es valori tant acumular continguts deslligats i poc relacionats sinó més aviat es valora més la capacitat de pensar i reflexionar, la capacitat de trobar la informació i sobretot seleccionar-la, crear-se un propi pensament i saber-lo justificar. Una societat plena de continguts i poca reflexió és una societat fàcilment manipulable.


Proporcionen als discents una forma diferent de treballar que desperta en ells la motivació per aprendre; aprenen amb sentit, apliquen allò que aprenen a la vida real i fa que la sevament i la seva visió del món sigui més amplia.


En el mètode tradicional l'alumne és completament passiu, el professor és l'expert i el discent no té res a dir, de manera que des de que és ben petit pensa que la seva opinioó no val res. Permeten que l'alumne s'expressi i digui el que pensa, de manera que s'exercita en el debat, aprenent altres coses com la democràcia, el respecte a la diferència, etc.





http://www.youtube.com/watch?v=iyRNSi1BgAw

La presentació..com som?

Des del primer dia ja vam veure que aquesta assignatura no tenia res a veure amb les que haviem fet fins al moment. El moment en que vam poder afirmar la particularitat de la matèria va ser quan el professor es va presentar davant la classe. En Jordi no es presentà davant de nosaltres com una persona llunyana i freda, sinó tot el contrari, semblava que ens coneixia de tota la vida, no ens va començar a explicar tots els seus mèrits professionals sinó que ens va posar una imatge i una cançó i ens va dir així sóc jo. Primer tots ens vam quedar eing? què diu aquest ara? però un cop escoltada la cançó i haver reflexionat sobre la imatge crec que vam saber més d'ell que dels companys que feia mig any que els coneixiem. Va ser una forma molt maca de presentar-se, vam poder penetrar, en simplement cinc minuts, a l'interior del nostre mestre, a més a més vam poder fer totes les preguntes que vam voler per tal de conèixer algun aspecte més d'aquella persona que ens havia d'ensenyar l'expressió plàstica i la seva didàctica.




Amb aquesta manera de presentar-se ja vam descobrir que no només veuríem la plàstica de forma externa sinó que el mestre ens orientaria i guiaria per tal de poder penetrar a l'interior, a la part més profunda de l'assignatura. També ens va presentar el pla de l'assignatura i ens preguntà què en pensavem, si afegiríem alguna cosa, milloraríem, o en treuríem alguna altra, cosa que vaig trobar molt bé ja que trencava una mica la percepció que es té del mestre com a persona rígida i poc flexible en el seu pla d'estudis. Qui no ha sentit alguna vegada: aquests apunts fa trenta anys que els té fets, estan fins i tot grocs.


Bé, el que em va agradar encara més va ser que els alumnes vam tenir l'oportunitat de presentar-nos davant dels companys, cosa que ja haviem fet en altres assignatures, però mai a través d'una imatge. Un altre mestre hauria pensat que com l'assignatura era al segon quatrimestre ja ens coneixeríem i no hauria volgut perdre temps en les presentacions de persones que ja ens coneixiem, però ens va permetre presentar-nos de nou i el resultat va ser molt sorprenent, semblava que no coneixia verdaderament a ningú, vaig descobrir més coses de la gent en mitja hora que en sis mesos.


Quan arribes a un lloc nou i no coneixes ningú, l'ambient és fred i distant. Nosaltres com a futurs mestres hem de tenir les eines suficients per fer que aquest moment de fredor i distància duri molt poc, propiciant ràpidament un ambient positiu, amigable i de confiança, per això crec que aquest tipus de presentació és molt positiu, ja que a través d'ell pots conèixer molt més els nous companys, perdre una mica la vergonya, agafar confiança, desenvolupar la creativitat... i és una bona manera d'escalfar motors per agafar amb ànim l'assignatura.



Com diu la dita, una imatge en val més que mil paraules, així que em defineixo com una persona molt oberta i sociable.

A més sempre estic obert a diverses opinions, a descobrir coses noves que m'ajudin a descobrir món i sens dubte a ajudar qualsevol persona en el que sigui.

A causa d'aquest motiu de ser servicial en nombroses ocasions, sempre m'ha portat a diversos conflictes interns amb la meva persona i a una situació una mica estressant ja que el no saber dir "no" en diferents trobades no porta aconsegueixo un cúmul de problemes.

Una altra cosa que aprecio en caràcter és que sóc una persona que sempre aquesta amb un somriure a la cara i que en ocasions comptades se'm pot veure enfadat. No m'agrada veure una cara de tristesa ni d'enuig encara que sé que en algunes ocasions és impossible no posar-la.



Si fos mestre m'agradaria que els nens/as el primer dia de classe fessin la seva presentació de manera creativa i divertida. Proposaria un parell de jocs com a:

Em crido... i m'agrada...

El primer que haurà de fer el professor és presentar-se dient el seu nom i una cosa que li agrada. Per exemple: "Em dic Marisol i m'agraden els nens".

Després, un a un, aniran sortint els nens i repetiran aquesta mateixa fórmula. Per exemple: "Sóc Manolo i m'agrada jugar al futbol"; "Sóc Martín i m'agraden les galetes"; etc.

Quan tots acabin de presentar-se, el professor preguntarà si recorden el nom d'algun nen i les coses que li agradaven.

Dic el meu nom

Els nens que acaben d'arribar al col·legi no es coneixen. Serà bo fer una dinàmica divertida que vencin la timidesa dels primers dies de classe i aprenguin com es criden els seus companys.

El joc s'organitza seguint un ordre alfabètic. Com en l'anterior, comença presentant-se el professor. Parada de peu al mig de la classe diu: "Em dic Marisol" i acompanya les seves paraules amb un gest divertit (un salt, un moviment dels braços, etc.).

A continuació, aniran sortint els nens un a un i s'aniran presentant de la mateixa manera. Per exemple: "Sóc Ángel", i se'n va al seu lloc volant; "Sóc Andrea", i balanceja els braços; "Sóc Luis", i fa el gest de caçar papallones, etc.

Al final es pot fer com en el joc anterior, comprovar els noms que han après els nens.

Una petita introducció

Per a començar us diré el "perqué" del meu títol. Un diari personal personal és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia. En un principi serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat.

Dit això, per tal de presentar tot el meu procés d'ensenyament-aprenentatge realitzat al llarg d'aquesta assignatura, he creat aquest blog en forma de diari. Aquest format m'ha semblat molt encertat, ja que el procés d'E-A que hem seguit a l'assignatura és un clar exemple els diferents punts de vista a través de l'expressió plàstica i la seva didàctica on els descobriments que hem anat fent al llarg dels dies tenen un fort component subjectiu i depenen molt de la visió i personalitat de cadascú.


He escollit aquest dibuix ja que des del primer moment que l'he vist m'he sentit identificat. És un reflex de les coses que hem anat fent a classe. Potser al principi em sentiré una mica incòmode però espero que a mesura que vagi avançant en el desenvolupament a través del portafolis em sentiré més a gust.


Espero que aquest portafolis em serveixi per reflexionar els temes i els continguts treballats a classe, mostrar la meva evolució al llarg del curs i donar sentit a tot aquest procés d’E-A, tot creant una eina, que com a futur mestre espero poder utilitzar.