Dibuixar i pintar no és el mateix. El dibuix és l'art de representar gràficament objectes sobre una superfície plana. És la base de tota creació plàstica i és un medi convencional per expressar la forma d'un objecte mitjançant línies o traços. A la pintura, l'estructura dels plànols s'aconsegueix mitjançant masses acolorides.
Les tècniques de "pintar" i "dibuixar" poden ser confoses, perquè les eines són les mateixes per a ambdues tasques, però les operacions són diferents, "pintar" incorpora l'aplicació de pigments, generalment aplicats mitjançant un pinzell, que són escampats sobre una tela; mentre que el dibuix és la delineació en una superfície que generalment és el paper.
Quan vaig dibuixar per primer cop la mà, ho vaig fer a cops de llapis ja que pensava que així quedaria més perfeccionista, però va resultar l'efecte contrari, un bunyol! Allò no era una mà ni res de semblant. Quan tothom va haver dibuixat la mà el primer que va dir el Jordi va ser que no s'havia de dibuixar a cops de llapis ja que et centraves molt en una part de l'objecte però perdies la visió global, de manera que et quedava pitjor; el que havies de fer era centrar-te en la globalitat de l'objecte que volies dibuixar, penetrant en les seves línies i corbes.
Per aprendre a dibuixar, primer hem d'aprendre a veure en profunditat. Aleshores vam fer el segon intent, bé, això ja començava a prendre forma humana. Vam fer alguns intents més (cara amunt, cara avall, de costat, sense mirar el paper, etc) i els resultats van ser completament satisfactoris, a mi especialment em va agradar el fet de dibuixar la mà sense mirar el paper ja que em vaig pensar que sortiria un nyap i això no va ser així, va ser el que millor em va sortir. A continuació us mostro el resultat.
En Jordi no ens ha volgut convertir en leonardos da vincis, sinó que seguint la seva visió de l'assignatura, només va dedicar una sessió al dibuix. Tots ens vam estranyar i espantar (sobretot als que no en sabem gens) ja que vam pensar: quan vagi a un col·legi i em toqui fer plàstica, què faré si no se dibuixar??? els nens se'n riuran de mi!
El Jordi, com he dit en altres ocasions el que va fer va ser donar-nos una visió més profunda de les arts plàstiques, allò que hi ha rere l'escenari, allò que només uns quants privilegiats poden veure.
En la sessió de dibuix vam practicar fent dos dibuixos, el primer, dibuixar la nostra mà des de diferents perspectives i l'altre dibuixar la cara del nostre company. Bé... el primer resultat HORRORÓS. Quan vaig dibuixar per primer cop la mà, ho vaig fer a cops de llapis ja que pensava que així quedaria més perfeccionista, però va resultar l'efecte contrari, un bunyol! Allò no era una mà ni res de semblant. Quan tothom va haver dibuixat la mà el primer que va dir el Jordi va ser que no s'havia de dibuixar a cops de llapis ja que et centraves molt en una part de l'objecte però perdies la visió global, de manera que et quedava pitjor; el que havies de fer era centrar-te en la globalitat de l'objecte que volies dibuixar, penetrant en les seves línies i corbes.
Per aprendre a dibuixar, primer hem d'aprendre a veure en profunditat. Aleshores vam fer el segon intent, bé, això ja començava a prendre forma humana. Vam fer alguns intents més (cara amunt, cara avall, de costat, sense mirar el paper, etc) i els resultats van ser completament satisfactoris, a mi especialment em va agradar el fet de dibuixar la mà sense mirar el paper ja que em vaig pensar que sortiria un nyap i això no va ser així, va ser el que millor em va sortir.
Seguidament varem dibuixar la cara del nostre company. El Jordi també ens anava aconsellant donant-nos diverses tècniques per tal de dibuixar una cara de la forma més realista. Consistien a centrar la base del dibuix, és a dir, fer un esbós principal que a partir d’aquest ens pugués servir de guia per continuar dibuixant els altres elements d’una cara.
El que em va quedar clar en aquesta sessió de dibuix va ser que per a dibuixar no cal ser un superdotat sinó que s'han de tenir algunes tècniques i habilitats molt clares i sobretot aprendre a observar d'una altra manera, més profunda. S'ha de dir que no és un exercici fàcil i que requereix de molta pràctica. Suposo que el Jordi tampoc va voler incidir molt en aquest aspecte ja que amb un quadrimestre no hi ha temps per fer-ho tot, de manera que s'ha de seleccionar.
El Jordi ens va ensenyar que quan siguem mestres, si alguna vegada hem de fer la classe de plàstica i volem ensenyar els nostres alumnes a dibuixar, el primer que hem de fer és motivar-los al dibuix, fer que vegin el dibuix com alguna cosa interessant i divertida, fer que no el vegin com una obligació, deixar-los en llibertat per a crear i, això sí, guiar-los i orientar-los amb un seguit de tècniques que els ajudin a superar-se cada dia més, tot proporcionant el material necessari i despertant en ells el fet de veure més enllà dels objectes i les seves línies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario