miércoles, 5 de mayo de 2010

una mica d'art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions, i de maneres d'expressar-se, camps on s'inclou entre d'altres, la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat en una branca de la filosofia coneguda com estètica.



L'art és potser l'única activitat humana capaç de reemplaçar la religió. Des del principi dels temps necessitem creure que existeix una altra realitat en la qual podem redimir-nos. I això és precisament el que ofereixen els creadors. L'artista, com el místic, oscil·la entre el turment i l'èxtasi. En la dinàmica d'aquesta experiència pendular sorgeix la creació, aquest gran misteri.


Un objecte pot ser caracteritzat per les intencions del seu creador, o per l'absència d'elles, independentment del seu propòsit aparent. Una tassa, que aparentment pot ser usada com un recipient, pot ser considerada una obra d'art si es destina exclusivament com un adorn, mentre que un quadre també pot ser considerat art si es fabrica en sèrie.

Tradicionalment, el concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o mestratge. Aquesta concepció va canviar durant el període romàntic, quan l'art va arribar a ser vist com "una facultat especial de la ment humana per a ser classificats al costat de la religió i la ciència". En general, l'art es fa amb la intenció d'estimular els pensaments i les emocions.

Bé, tornant a la questió de què és l'art, quan vaig sortir de classe em vaig quedar més o menys igual, no en tenia ni idea de què era l'art, per això en arribar a casa vaig agafar un llibre que em podia ajudar a treure l'entrellat.

Algú podria classificar-me què és i què no és art? qui diu: això és bó i això no? qui determina el fet que una obra valgui cinc millons d'euros i una altra no valgui ni tres euros? Moltes vegades jo he pensat d'algunes obres, això no és art ni de conya, m'estan prenent el pèl?, però això també ho deien dels impressionistes i mira on són ara, als millors museus del món. Ara us posaré un conjunt d'obres.

L'escola, en tant que centre intel·lectual ha de promoure l'art i nosaltres com a elements de l'escola hi hem de participar activament. No es tracta de transmetre als alumnes el nostre punt de vista sobre les produccions artístiques sinó proporcionar-los-hi els elements tant materials com conceptuals necessaris per tal que ells desenvolupin el seu propi criteri sobre aquesta qüestió. S'ha de presentar l'art de forma que cridi l'atenció dels alumnes i desvetlli el seu interès. Els mestres hem d'aprofitar l'entorn que ens ofereix la ciutat i promoure visites artístiques. En aquest cas, un element molt important i que ens ajudarà en la nostra tasca pedagògica, és el museu.

Segons, el Servei Pedagògic del Museu d'Art Modern de Tarragona, "els museus, en tant que espais educadors i de transmissió de coneixement, constitueixen un important recurs pedagògic al servei de la comunitat educativa. Els museus d'art han deixat de ser mausuleus per a la contemplació de tresors i han progressat per oferir un espai per a la descoberta, on ensenyar a exercir una mirada més rica, més atenta i més participativa. La tasca didàctica que poden realitzar ha de contactar especialment amb nens i joves, però també amb els mestres i pedagogs."

Baix el meu punt de vista, l'art lliura en essència certa informació personal de qui crea l'obra, així és que qualsevol pot generar art, i desencadenar en l'acte tota la seva sensibilitat, però ai alguns pocs éssers humans el Particular visió del qual, en ser encarnada en una obra, aconsegueix donar una visió completament diferent del que és el món, del que és l'home i la societat, són aquests escassos éssers els que marquen la diferència i expandeixen el concepte de realitat en el qual vivim, i en el qual li ensenyen al món que existeixen altres maneres d'entendre i sentir la vida. Ells són els nostres visionaris, els que ens regalen un cop d'ull cap a noves alternatives. A causa d'aquesta característica és que se'ls ha donat tanta importància per part dels erudits i els personatges de poder al món, és per això que les societats els recorden i els fan part de la seva història, són en part els nostres mestres, i en part podríem dir que la manera en la qual veiem el món és part també del seu llegat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario