l'avaluació

L'avaluació (o avaluació educativa) és, dins el context educatiu, un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per tal de prendre decisions.

Com a activitat que té com una de les seves característiques més visibles el formular un judici de valor, per tal cosa s'utilitzen una sèrie de tècniques de mesura.

La finalitat última de l'avaluació és la de ser una ferramenta per a prendre decisions, i aquest motiu és el que li dóna la seva importància.



El portafoli

El portafoli és possiblement el procediment més popular dins de l’avaluació
alternativa. Consisteix en una compilació de treballs de l’alumne,
recollits al llarg del temps, que aporten evidències respecte dels seus
coneixements, habilitats o fins i tot de la seva disposició per actuar de
determinades maneres. Constitueix en el marc del nou sistema de crèdits un
instrument molt eficaç de gestió conjunta dels aprenentatges.

La mostra de materials continguts en el portafoli ha de cobrir un extens període de temps, usualment el curs acadèmic. D’aquesta manera, professor i alumnes, disposen de suficients evidències concretes per poder analitzar i determinar el
grau de desenvolupament i creixement de l’estudiant durant un període específic.

Un benefici clau del portafoli és que permet a l’estudiant presentar les seves
creacions al professor, perquè pugui jutjar el seu treball d’una manera global i integral i no fragmentada i desconnectada d’altres aspectes de la seva pròpia personalitat. Un altre dels grans avantatges consisteix en el fet que, en haver d’escollir els materials que s’han d’incloure en el portafoli, l’obliga a prendre consciència de quins són els que millor reflecteixen l’evolució dels aprenentatges més significatius, cosa que evidentment suposa aprofundir en el seu grau de coneixement i comprensió i també sobre la intencionalitat de la intervenció educativa, d’una banda i dels seus propis nivells de triomf, d’una a l'altra.
Proveeix també els estudiants i professors d’elements sobre els quals orientar el treball de la tutoria. En debatre els continguts del portafoli, totes les parts prenen consciència clara del grau de desenvolupament i progrés de l’alumne, com a persona i com a estudiant.

Altres tipus alternatius d’avaluació

És impossible fer una llista de totes les possibles execucions que podrien ser susceptibles de constituir procediments avaluatius alternatius. És possible generar-ne tants com creativitat tinguin els avaluadors.

Així, poden utilitzar-se pràctiques reals, en què els alumnes hagin de fer tasques que requereixin l’aplicació de destreses en circumstàncies semblants i, fins i tot, idèntiques a les requerides en la vida professional. Un altre tipus podria ser el desenvolupament de projectes, en què durant un període de temps l’alumne hauria de fer una activitat complexa, amb un objectiu determinat, que pot, fins i tot, tenir caràcter professional. Amb aquest tipus d’activitat, es poden avaluar competències d’ordre superior que impliquin exercir responsabilitats, adquirir compromisos personals, posar en pràctica hàbits de treball individual o de grup, domini interdisciplinari de les matèries i, fins i tot, demostrar capacitats comunicatives. Dins d’aquest tipus d’activitat, es podrien desenvolupar investigacions de camp, experiments, dissenys d’organització, etc.

Es poden realitzar també execucions en contextos de simulació, bé sigui per ordinador o amb mitjans més convencionals. Una simulació suposa el plantejament d’un problema canviant que representa vicàriament un cas real i que ha de ser resolt per l’alumne o equip d’alumnes. Cada presa de decisions respecte del problema el retroalimenta, i ofereix els canvis produïts per les solucions aportades, i això permet analitzar la bondat de les propostes i veure les conseqüències originades per la nostra intervenció.

Podríem afegir a la llista un conjunt innumerable d’activitats com poden ser la resolució de problemes, els estudis de casos, la generació de debats, etc. Tal com assenyalàvem abans, tantes com siguem capaces d’imaginar, i de ben segur que no aconseguiríem esgotar les propostes possibles. Ens hem limitat en aquesta presentació a assenyalar les més comunament utilitzades i que formen part de la nostra experiència habitual.


M'agradaria posar una mica d'èmfasi en el portafolis, ja que és el que el Jordi utilitza per avaluar-nos. El portafolis és una tècnica d'avaluació alternativa, la qual no es fixa només en un aspecte de l'assignatura sinó que ho fa en diversos aspectes. Es tracta de que l'alumne plasmi en un treball el projecte que ha portat a terme al llarg del curs. L'alumne té una certa llibertat a l'hora d'escollir els continguts que vol que hi surtin. El que es busca és que l'alumne formi part activa del seu procés d'ensenyament-aprenentatge i se'n faci responsable. Possibilita una gran transversalitat de continguts, de manera que l'alumne pot desenvolupar diverses habilitats i competències bàsiques.

Crec que és una bona eina per aplicar a l'assignatura d'expressió plàstica tot i que també és possible aplicar-ho a altres assignatures ja que és molt flexible. També destacaria que amb el portafolis el mestre té la capacitat d'avaluar molts aspectes dels alumnes que amb altres sistemes no és possible.

Un dels mètodes que considero efectius a l'hora d'avaluar seria amb l'ús del diari se centra en tècniques d'observació i registre dels esdeveniments, es tracta de plasmar l'experiència personal de cada estudiant, durant determinats períodes de temps i/o activitats.

L'experiència d'escriure en un diari permet als alumnes sintetitzar els seus pensaments i actes en anar adquirint més dades.

El registre pot contenir l'elaboració d'un objectiu, amb el qual fer la comparació al final de reeixit, a mes a mes, permet que l'avaluat tingui una idea, des del principi, del que succeirà durant un temps.

També s'espera el registre de la forma en la qual es va gestionant la classe, per tal d'anar donant-li seguiment al procés, a l'abast de les activitats, a la seva participació en elles i en la dinàmica dels grups, etc.

El Diari és una tècnica que s'utilitza principalment, pari l'autoavaluació, tanmateix, pot ser revisat pel docent si així és estipulat des del principi i queden clars els aspectes que seran avaluats a ell. Pot aprofitar-se pari que els alumnes escriguin en un espai especifico, dubtar-les, informes que van causar confusió i comentaris o opinions sobre l'après, llavors el docent ocupés un temps cada dia o cada setmana pari respondre, durant la sessió de classe, a dites dubtis. Es recomana donar uns minuts diaris (després de cada sessió de classe) pareix organitzar el contingut del Diari.

Diari pareix la classe de Literatura:

Dia _______

Conceptes vistos en classe: _______________

Dubtes: ______________________________

Comentaris:__________________________

Una de les principals bondats de l'observació a fi d'avaluar és que es pot dur a terme en diferents situacions: quan l'alumne aquesta treballant en grup, en un debat, en una anàlisi de casos, en l'elaboració d'un projecte en classe, simulacions, durant el procés de solució d'un problema, etc.

Els avantatges que ofereix el diari són:

- Permet als alumnes sintetitzar els seus pensaments i actes i comparar-los amb posteriors.

- Sensibilitza l'alumne sobre la seva manera d'aprendre.

- Es pot dur a terme en diferents situacions (individual, grupal, debat, casos, projectes, etc.).