la creativitat

Un dels elements que hem treballat més durant les classes del Jordi, ha estat la creativitat. Durant tot el curs ens ha plantejat activitats que ens han obligat a ser creatius. La creativitat pot ser desenvolupada a través del procés educatiu, afavorint potencialitats i aconseguint una millor utilització dels recursos individuals i grupals dins del procés d'ensenyament-aprenentatge. Seguint amb aquestes idees no podríem parlar d'una educació creativa sense esmentar la importància d'una atmosfera creativa que propiciï el pensar reflexiu i creatiu al saló de classe. La concepció sobre una educació creativa parteix del plantejament que la creativitat està lligada a tots els àmbits de l'activitat humana i és el producte d'un esdevenir històric social determinat. Continuant amb aquesta manera de pensar tindríem un concepte de creativitat concorde amb els plantejaments anteriors, que bé pot ser el sigüent. Creativitat és el potencial humà integrat per components cognoscitius, afectius, intel·lectuals i volitius, que a través d'una atmosfera creativa es posa de manifest, per generar productes nous i de gran valor social i comunicar-los amb una repercussió en determinats moments el context històric social en el qual es viu. Aquest concepte, integracionista o conjuncionista, planteja una interrelació dialèctica de les dimensions bàsiques amb què freqüentment s'ha definit la creativitat de manera unilateral: persona, procés, producte, medi. D'altra banda, aquest educar en la creativitat implica l'amor pel canvi. És necessari propiciar a través d'una atmosfera de llibertat psicològica i profund humanisme que es manifesti la creativitat dels alumnes, almenys en el sentit de ser capaços d'enfrontar-se amb el nou i donar-li resposta. A més, ensenyar-los a no témer el canvi, sinó més aviat a poder sentir-se de gust i divertir-se amb aquest. Podem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que una educació creativa és una educació desenvolupadora i auto-realitzadora, en la qual no només resulta valuós l'aprenentatge de noves habilitats i estratègies de treball|feina, sinó també el desaprenentatge d'una sèrie d'actituds que en determinats moments ens omplen de cadenats psicològics per ser creatius o per permetre que d'altres ho siguin.

-

Us deixo aquí l'enllaç de la segona part del vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=tAqrVPJYqhQ&feature=related

La creativitat l'hem treballat molt durant el curs. Recordo amb especial estima l'activitat del cadàver exquisit. Aquesta activitat va ser molt divertida. Rememorant el "cadavre exquis" dels surrealistes, es tractava de que cadascú agafés un paper i comencés el dibuix d'un cap. Quan acabaves, l'havies de doblegar per tal que només es veiés una miqueta la part de baix i li havies de passar al teu company de la dreta perquè ell continués el tronc, i així successivament fins que acabaves el dibuix; la veritat és que van sortir dibuixos molt divertits i originals. Sincerament, la experiència va ser molt interessant i m’’ho vaig passar molt bé, crec que seria una activitat molt divertida per poder treballar a classe amb els nostres alumnes. Aquesta activitat també dóna la possibilitat de poder-la fer amb text i pot ser molt interessant llegir-ne els resultats. També recordo molt gratament l'activitat d'expressar un sentiment dins d'un gerro. Aquest són alguns dels meus companys amb els seus gerros:



També vull fer menció de l'activitat destacada que vam fer a classe que va ser la creació de l'abecedari mitjançant objectes de la nostra vida quotidiana que a causa de la seva posició formen cada lletra de l'alfabet.

El meu punt de vista és que les activitats han de ser plantejades sempre des d'una metodologia activa, on l'alumne sigui protagonista amb l'aportació i el suport del professor que orienta.
És molt important "l'expressió oral" com a canal de la nostra creativitat, ja que és el motor de la nostra pròpia imatge. Hem d'afavorir que els nostres alumnes s'expressin, dialoguin i confrontin les seves opinions, que quantes més, millor desenvolupament de la creativitat.

La creativitat es basa en el pensament alternatiu i divergent. Cal estimular el que els alumnes busquin diferents solucions a problemes plantejats.

És important tenir en compte, sempre, el treball de l'"autoestima" dels nostres alumnes. Motivar-la, tenint en compte que tot és vàlid encara que necessiti millorar. A més si ens acostumem a trobar el positiu dels errors, ens acostumem a "construir" i ser cada dia més creatius.

Per exemple una activitat podria ser la de les cadenes de "per què": Consisteix a interpel·lar-se i qüestionar les explicacions habituals. Per exemple, una experiència interessant sol ser que un "observador aliè o visitant", és a dir, una persona que no té cap tipus de coneixement sobre una matèria, comenci a preguntar el perquè d'alguns procediments. Per exemple: per què les portes dels cotxes no obren cap a dalt en comptes de cap a un costat? Aquell que es pregunta una i altra vegada el per què pot arribar a coneixements molt interessants.


Com a conclusió penso que educar en la creativitat s'ha d'orientar en el desenvolupament personal i en la millora professional de la pràctica educativa de tots els implicats en el procés d'ensenyament-aprenentatge, dins d'un context històric social dirigit a la integració educativa.


La creativitat permet tenir una actitud flexible i transformadora que proposa el trencar les muralles o barreres per edificar la nova escola del futur, el principal objectiu del qual és ser integrada, solidari, respectuosa, reflexiva, divergent, desenvolupadora i oberta i consistent amb les necessitats de tots els alumnes.


Tot l'anteriorment expressat comporta una educació en la creativitat que propiciï un sistema d'activitats i comunicació on el pensament reflexiu i el creatiu es desenvolupin alhora d'una actitud coherent davant d'aquests.

Per exemple l'expressió plàstica és abans que res una tasca creativa on el nen/a aprèn a desenvolupar les seves capacitats sensitives, intel·lectuals, gràfiques i expressives a través d'una sèrie de recursos; en un primer moment, a través dels més propers fins a arribar a l'ús de materials més específics o especialitzats.
Per això l'expressió plàstica passa per ser abans que res una activitat fluida, on planificar i estructurar resultats no és tan important com el procés experimental. A l'aula de plàstica jo com a professor m'he de proveir de diferents materials, no oblidant d'aquells que pertanyen a l'entorn habitual del nen i que moltes vegades si utilitzem no van al cubell de les escombraries.


Cada alumne que surti d'una escola formada amb aquesta visió desitjarà que als llocs on arribi es manifesti el pensar, el crear, el sentir, el comunicar i el compartir per respecte a si mateix i a seus semblants.