La presentació..com som?

Des del primer dia ja vam veure que aquesta assignatura no tenia res a veure amb les que haviem fet fins al moment. El moment en que vam poder afirmar la particularitat de la matèria va ser quan el professor es va presentar davant la classe. En Jordi no es presentà davant de nosaltres com una persona llunyana i freda, sinó tot el contrari, semblava que ens coneixia de tota la vida, no ens va començar a explicar tots els seus mèrits professionals sinó que ens va posar una imatge i una cançó i ens va dir així sóc jo. Primer tots ens vam quedar eing? què diu aquest ara? però un cop escoltada la cançó i haver reflexionat sobre la imatge crec que vam saber més d'ell que dels companys que feia mig any que els coneixiem. Va ser una forma molt maca de presentar-se, vam poder penetrar, en simplement cinc minuts, a l'interior del nostre mestre, a més a més vam poder fer totes les preguntes que vam voler per tal de conèixer algun aspecte més d'aquella persona que ens havia d'ensenyar l'expressió plàstica i la seva didàctica.




Amb aquesta manera de presentar-se ja vam descobrir que no només veuríem la plàstica de forma externa sinó que el mestre ens orientaria i guiaria per tal de poder penetrar a l'interior, a la part més profunda de l'assignatura. També ens va presentar el pla de l'assignatura i ens preguntà què en pensavem, si afegiríem alguna cosa, milloraríem, o en treuríem alguna altra, cosa que vaig trobar molt bé ja que trencava una mica la percepció que es té del mestre com a persona rígida i poc flexible en el seu pla d'estudis. Qui no ha sentit alguna vegada: aquests apunts fa trenta anys que els té fets, estan fins i tot grocs.


Bé, el que em va agradar encara més va ser que els alumnes vam tenir l'oportunitat de presentar-nos davant dels companys, cosa que ja haviem fet en altres assignatures, però mai a través d'una imatge. Un altre mestre hauria pensat que com l'assignatura era al segon quatrimestre ja ens coneixeríem i no hauria volgut perdre temps en les presentacions de persones que ja ens coneixiem, però ens va permetre presentar-nos de nou i el resultat va ser molt sorprenent, semblava que no coneixia verdaderament a ningú, vaig descobrir més coses de la gent en mitja hora que en sis mesos.


Quan arribes a un lloc nou i no coneixes ningú, l'ambient és fred i distant. Nosaltres com a futurs mestres hem de tenir les eines suficients per fer que aquest moment de fredor i distància duri molt poc, propiciant ràpidament un ambient positiu, amigable i de confiança, per això crec que aquest tipus de presentació és molt positiu, ja que a través d'ell pots conèixer molt més els nous companys, perdre una mica la vergonya, agafar confiança, desenvolupar la creativitat... i és una bona manera d'escalfar motors per agafar amb ànim l'assignatura.



Com diu la dita, una imatge en val més que mil paraules, així que em defineixo com una persona molt oberta i sociable.

A més sempre estic obert a diverses opinions, a descobrir coses noves que m'ajudin a descobrir món i sens dubte a ajudar qualsevol persona en el que sigui.

A causa d'aquest motiu de ser servicial en nombroses ocasions, sempre m'ha portat a diversos conflictes interns amb la meva persona i a una situació una mica estressant ja que el no saber dir "no" en diferents trobades no porta aconsegueixo un cúmul de problemes.

Una altra cosa que aprecio en caràcter és que sóc una persona que sempre aquesta amb un somriure a la cara i que en ocasions comptades se'm pot veure enfadat. No m'agrada veure una cara de tristesa ni d'enuig encara que sé que en algunes ocasions és impossible no posar-la.



Si fos mestre m'agradaria que els nens/as el primer dia de classe fessin la seva presentació de manera creativa i divertida. Proposaria un parell de jocs com a:

Em crido... i m'agrada...

El primer que haurà de fer el professor és presentar-se dient el seu nom i una cosa que li agrada. Per exemple: "Em dic Marisol i m'agraden els nens".

Després, un a un, aniran sortint els nens i repetiran aquesta mateixa fórmula. Per exemple: "Sóc Manolo i m'agrada jugar al futbol"; "Sóc Martín i m'agraden les galetes"; etc.

Quan tots acabin de presentar-se, el professor preguntarà si recorden el nom d'algun nen i les coses que li agradaven.

Dic el meu nom

Els nens que acaben d'arribar al col·legi no es coneixen. Serà bo fer una dinàmica divertida que vencin la timidesa dels primers dies de classe i aprenguin com es criden els seus companys.

El joc s'organitza seguint un ordre alfabètic. Com en l'anterior, comença presentant-se el professor. Parada de peu al mig de la classe diu: "Em dic Marisol" i acompanya les seves paraules amb un gest divertit (un salt, un moviment dels braços, etc.).

A continuació, aniran sortint els nens un a un i s'aniran presentant de la mateixa manera. Per exemple: "Sóc Ángel", i se'n va al seu lloc volant; "Sóc Andrea", i balanceja els braços; "Sóc Luis", i fa el gest de caçar papallones, etc.

Al final es pot fer com en el joc anterior, comprovar els noms que han après els nens.